EL VIENTO EN LOS SAUCES
Autor/a: Kenneth Grahame
Editorial: Valdemar
Any: 2008
EL MÀGIC D'OZ
Autor/a: L. Frank Baum
Editorial: La Galera
Any: 2005
dimarts, 15 de febrer del 2011
Altres llibres 2010/2011
EL VIENTO EN LOS SAUCES
Autor/a: Kenneth Grahame
Editorial: Valdemar
Any: 2008
EL MÀGIC D'OZ
Autor/a: L. Frank Baum
Editorial: La Galera
Any: 2005
dissabte, 12 de febrer del 2011
Biblioteca de contes 2010/2011
SAPO Y SEPO SON AMIGOS
Autor/a: Arnold Lobel
Editorial: Alfaguara
Any: 2004
Autor/a: Arnold Lobel
Editorial: Alfaguara
Any: 2004
BIOGRAFIA
Arnold Lobel (Los Angeles (EUA) 1933 - Nova York (EUA) 1987) és un dels escriptors més importants de la literatura infantil contemporània. Va estudiar en el Pratt Institute i va treballar com a dissenyador en agències de publicitat i com a autor i il•lustrador de llibres. Ha publicat prop d'un centenar d'obres. Va rebre el Premi Caldecott, el Christopher Award i el Llibre d'Honor Newbery.Resum:
En aquest conjunt d'històries Sapo i Sepo passen moltes aventures que reafirmen cada vegada més la seva entranyable amistat. Buscant el botó perdut d’en Sepo, intentant explicar-li un conte al seu amic Sapo, despertant d'un llarg somni hivernal o nedant en el riu.
Opinió personal:
Considero que és un conte amb històries molt interessants i entretingudes, en les quals es mostra molt el sentit de la convivència i l’amistat. Tant mateix, pel que fa a l’amistat es transmet el seu desenvolupament i també si mostra el concepte de solidaritat entre els dos amics.
DUES GRANOTES
Autor/a: Chris Wormell
Editorial: Joventut
Any: 2004
Autor/a: Chris Wormell
Editorial: Joventut
Any: 2004
BIOGRAFIA
Chris Wormell va néixer a Gainsborough, Lincolnshire i va estudiar dibuix. Al 1982 es va donar a conèixer com a il•lustrador de llibres. Des de llavors fins ara ha escrit un número de llibres per nens i adults i, a la vegada, treballant en el camp publicitari i de disseny. El seu primer llibre per nens, Un Alfabet d'Animals, va ser fet pel seu fill Jack.Resum:
Dues granotes discuteixen llargament sobre els perills que les envolten, sense saber que el risc acostuma a sortir a escena en el moment més inesperat...
Opinió personal:
D’aquest llibre el que m’ha cridat la tensió, sobretot, han estat els dibuixos. Els grans detalls i colors plasmats, que feien que la lectura fos més amena i entretinguda. Tant mateix, el toc humorístic que té el conte també ajuda a que la lectura sigui més divertida.
Dues granotes discuteixen llargament sobre els perills que les envolten, sense saber que el risc acostuma a sortir a escena en el moment més inesperat...
Opinió personal:
D’aquest llibre el que m’ha cridat la tensió, sobretot, han estat els dibuixos. Els grans detalls i colors plasmats, que feien que la lectura fos més amena i entretinguda. Tant mateix, el toc humorístic que té el conte també ajuda a que la lectura sigui més divertida.
INÉS DEL REVÉS
Autor/a: Anita Jeram
Editorial: Kókinos
Any: 2004
Autor/a: Anita Jeram
Editorial: Kókinos
Any: 2004
BIOGRAFIA
L’ Anita Jeram va néixer en Portsmouth, al 1965. Aquesta va treballar en una fàbrica abans d'esdevenir com a il•lustradora de llibre per a nens/es. Seguidament es va casar amb un paleontòleg i té tres nens. Tant mateix, té molts animals, alguns d’ells són: gats, gossos, conills, gripaus, un llangardaix, una serp, etc. Aquesta viu a Irlanda del Nord, i té esperances, finalment, per instal•lar un santuari de flora i fauna allà. Més tard va fer un curs d’estudis visuals, a Manchester, sobre “Polytechnic”. Després, va seguir fent un curs de grau d’ il•lustracions. I el seu primer llibre, Bill Belly Botó, va ser publicat un any després de la seva graduació.Resum:
La ratolineta Inés durant tot el dia fa les coses del revés, es posa la gorra de revés, camina del revés, s’asseu del revés a la bicicleta, inclús llegeix del revés, etc. I moltes altres coses...
Opinió personal:
Aquest conte l’he trobat interessant, ja que exposa moltes de les coses que els infants en l’actualitat en situacions d’ira, de diversió... duen a terme. I alhora, dóna a entendre la preocupació d’una mare que no entén el perquè d’aquelles accions que duu a terme el seu fill/a, que la fa esta intranquil•la.
La ratolineta Inés durant tot el dia fa les coses del revés, es posa la gorra de revés, camina del revés, s’asseu del revés a la bicicleta, inclús llegeix del revés, etc. I moltes altres coses...
Opinió personal:
Aquest conte l’he trobat interessant, ja que exposa moltes de les coses que els infants en l’actualitat en situacions d’ira, de diversió... duen a terme. I alhora, dóna a entendre la preocupació d’una mare que no entén el perquè d’aquelles accions que duu a terme el seu fill/a, que la fa esta intranquil•la.
EL SECRETO
Autor/a: Éric Battut
Editorial: Kókinos
Any:2005
Autor/a: Éric Battut
Editorial: Kókinos
Any:2005
BIOGRAFIA
Eric Battut va nèixer a Chamalières, on viu i treballa actualment. Tant mateix, després de sis anys d'estudis d’Economia i Dret, va estudiar al “Ecole Emile Cohl de Lió”. Al 1996, les seves primeres va fer la seva primera il•lustració.
Resum:
Un ratolí es troba una fruita la qual anomena, el seu secret, i no el vol explicar a ningú.
Un ratolí es troba una fruita la qual anomena, el seu secret, i no el vol explicar a ningú.
Opinió personal:
M’ha semblat un conte real i a la vegada divertit, ja que transmet que un secret, és possible, que per molt que el guardis en la teva memòria pot ser descobert sense que un mateix ho vulgui.
M’ha semblat un conte real i a la vegada divertit, ja que transmet que un secret, és possible, que per molt que el guardis en la teva memòria pot ser descobert sense que un mateix ho vulgui.
ANGELINA BALLARINAAutors/es: Katharine Holabird i Helen Craig
Editorial: Elfos
Any:2004
BIOGRAFIES
Katharine Holabird va néixer el 23 de Gener nascut del 1948 a Cambridge, Massachusetts. És una escriptora americana, més coneguda com l'autora de la sèrie de l'Angelina Ballarina. La primera edició americana d'Angelina Ballarina va ser publicat dins 1984.
Helen Craig va néixer el 30 d’Agost del 1934 a Londres. És il•lustradora del llibre d'uns nens britànics i autora, del conte d’Angelina Ballarina conjuntament amb l’escriptora Katharine Holabird.Craig va començar il•lustrant els llibres dels nens al 1970 i el primer llibre que va tenir escrit i va il•lustrar va ser L'ABC de Casa del Ratolí, publicat al 1977.
Resum:
Angelina Ballarina és una rateta que desitja se una ballarina. A totes hores balla sense parar sense pensar en altres a obligacions que té, com per exemple, anar a l’escola o fer els deures. Els seus pares estan desesperats. I un bon dia se’ls ocorre una idea que canvia la visa d’Angelina i la converteix en la rateta més feliç del món.
Angelina Ballarina és una rateta que desitja se una ballarina. A totes hores balla sense parar sense pensar en altres a obligacions que té, com per exemple, anar a l’escola o fer els deures. Els seus pares estan desesperats. I un bon dia se’ls ocorre una idea que canvia la visa d’Angelina i la converteix en la rateta més feliç del món.
Opinió personal:
És un conte del qual el que més m’ha atret ha estat, que mostra que un infant pot tenir una hobby, del qual l’hi podem donar el gust de dur-lo a terme, sempre i quant compleixi les seves obligacions, com per exemple, anar a les o fer els deures.
És un conte del qual el que més m’ha atret ha estat, que mostra que un infant pot tenir una hobby, del qual l’hi podem donar el gust de dur-lo a terme, sempre i quant compleixi les seves obligacions, com per exemple, anar a les o fer els deures.
BEMOL PISPANTE. Un ratón en el piano.
Autors/es: Antonio Amago i Nuria Rodriguez
Editorial: Siete Leguas
Any: 2005
• Nuria Rodriguez
Resum:
A en Bemol Pispante li encanta la música. Per aquest fet, el ratolí Bemol viu en un piano. Tot i així, la resta de la comunitat de ratolins que habita en la casa, pensa que és un boig perquè pot ser descobert per l’amo del piano.
A en Bemol Pispante li encanta la música. Per aquest fet, el ratolí Bemol viu en un piano. Tot i així, la resta de la comunitat de ratolins que habita en la casa, pensa que és un boig perquè pot ser descobert per l’amo del piano.
Opinió personal:
He volgut afegir aquest llibre a la biblioteca perquè m’ha transmès que, tot i que, a una persona li agradi molt una cosa, que no és habitual en la seva vida pel que fa a la seva espècie, no s’ha de tenir por ni temor a provar coses noves pel fet del que diran els altres.
He volgut afegir aquest llibre a la biblioteca perquè m’ha transmès que, tot i que, a una persona li agradi molt una cosa, que no és habitual en la seva vida pel que fa a la seva espècie, no s’ha de tenir por ni temor a provar coses noves pel fet del que diran els altres.
EN CESC
Autors/es: Paula Carballeira i Blanca Barrio
Editorial: Kalandraka
Any: 2001
Autors/es: Paula Carballeira i Blanca Barrio
Editorial: Kalandraka
Any: 2001
BIOGRAFIA
Paula Carballeira va néixer a Maniños, molt prop de l'oceà Atlàntic. Allí va descobrir que el món es comprèn jugant i que jugant és com es fa teatre i com s'aprèn a escriure.
Resum:
El Cesc és un ratolí que està disposat a anar a la lluna, ja que li havien dit que era un formatge fresc. En aquesta viu diferents fets dolorosos, divertits i imaginaris.
El Cesc és un ratolí que està disposat a anar a la lluna, ja que li havien dit que era un formatge fresc. En aquesta viu diferents fets dolorosos, divertits i imaginaris.
Opinió personal:
Crec que és un llibre que permet des del primer moment introduir als infant en el món de la fantasia i la imaginació.
Crec que és un llibre que permet des del primer moment introduir als infant en el món de la fantasia i la imaginació.
EN TONET RATOLINET I LA RATETA TONETA
Autors/es: Marisa Núñez i Alessandra Cimatoribus
Editorial: OQO
Any: 2005
Autors/es: Marisa Núñez i Alessandra Cimatoribus
Editorial: OQO
Any: 2005
BIOGRAFIES
Marisa Núñez, (Sarria , Lugo, 1961), treballa com a mestra d'Educació Infantil des de fa més de vint anys. Especialista en literatura infantil, actualment compatibilitza la seva labor de docent amb el treball editorial que realitza en OQO Editora. Ha publicats diversos treballs sobre la tradició oral i adaptat contes de diferents països: Cocorico (OQO Editora), Rata Tomasa i Tom Ratolí (OQO Editora), etc.
• Alessandra Cimatoribus
Alessandra Cimatoribus és una autora publicadora i il•lustradora de llibres per a nens/es. Alguns dels que va publicar, Poesia per Persones Joves: William Blake (Poesia Per Persones Joves), Bebe Bigotes/ Baby Bigoti, etc.
Resum:
La Rateta Toneta convida un dia al seu amic Tonet Ratolinet a menjar un pastís a casa seva i en Tonet sense pensar-s’ho dues vegades se n’hi va. Una vegada a casa se Rateta Toneta en Tonet desprès d’agafar un gran empatx cau estès al terra com si estigués ven mort. Aquest fet però, posa molt trista a la Rateta Toneta i a molts altres personatges que hi apareixen.
La Rateta Toneta convida un dia al seu amic Tonet Ratolinet a menjar un pastís a casa seva i en Tonet sense pensar-s’ho dues vegades se n’hi va. Una vegada a casa se Rateta Toneta en Tonet desprès d’agafar un gran empatx cau estès al terra com si estigués ven mort. Aquest fet però, posa molt trista a la Rateta Toneta i a molts altres personatges que hi apareixen.
Opinió personal:
Aquest conte l’he elegit perquè tracta la mort. Mostrant com la tristesa pot fer que moltes persones deixin les coses més valuoses que tenen, per la tristesa que els arriba a provocar la mort d’una persona propera.
CONTE DE TARDOR. L’hortènsia coneix els ratolins que cullen fruita.
Autor/a: Jill Barklem
Editorial: Destino
Any: 1996
Autor/a: Jill Barklem
Editorial: Destino
Any: 1996
BIOGRAFIA
Jill Barklem va néixer en Epping, (Regne Unit) al 1951. És una escriptora britànica i il•lustradora de llibres per a nens/es. La seva feina més famosa és el Brambly sèrie de Tanca, va publicar de 1980.
Després d'un accident quan tenia tretze anys, Jill era incapaç de participar en PE o jocs a escolar i en comptes d'això va desenvolupar el seu talent pel dibuix i l’art. Jill és ara una il•lustradora de dedicació plena, treballant en la sèrie de llibres sobre els ratolins de Brambly Tanca.
Jill Barklem va néixer en Epping, (Regne Unit) al 1951. És una escriptora britànica i il•lustradora de llibres per a nens/es. La seva feina més famosa és el Brambly sèrie de Tanca, va publicar de 1980.Després d'un accident quan tenia tretze anys, Jill era incapaç de participar en PE o jocs a escolar i en comptes d'això va desenvolupar el seu talent pel dibuix i l’art. Jill és ara una il•lustradora de dedicació plena, treballant en la sèrie de llibres sobre els ratolins de Brambly Tanca.
Resum:
És temps de collita, i l’Hortènsia de Ratapeus ajuda els seus pares a collir mores. Aviat la fan tornar cap a casa, però ella decideix anar a passejar pel camp de blat. Va caminant, caminant, fins que es perd, i ningú del Clos dels Esbarzers no sap on trobar-la..
És temps de collita, i l’Hortènsia de Ratapeus ajuda els seus pares a collir mores. Aviat la fan tornar cap a casa, però ella decideix anar a passejar pel camp de blat. Va caminant, caminant, fins que es perd, i ningú del Clos dels Esbarzers no sap on trobar-la..
Opinió personal:
He elegit aquest conte perquè crec que és important que els infants llegeixis contes que tracten el tema en que, algun personatge es perd per no fer cas als seus pares, ja que moltes vegades en l’actualitat quant els infants s’enfaden amb els seus pares, no els fan cas i es revelen. I d’aquesta forma poden veure que el fet de no fer cas als pares, no es l’opció correcta, ja que els pot duu més d’un ensurt.
He elegit aquest conte perquè crec que és important que els infants llegeixis contes que tracten el tema en que, algun personatge es perd per no fer cas als seus pares, ja que moltes vegades en l’actualitat quant els infants s’enfaden amb els seus pares, no els fan cas i es revelen. I d’aquesta forma poden veure que el fet de no fer cas als pares, no es l’opció correcta, ja que els pot duu més d’un ensurt.
UN BICHO EXTRAÑO
Autor/a: Mon Daporta i Óscar Villán
Editorial: Kalandraka
Any: 2009
Autor/a: Mon Daporta i Óscar Villán
Editorial: Kalandraka
Any: 2009
BIOGRAFIES
Óscar Villán (Orense, 1972)
Llicenciat en Belles arts, en l'especialitat de pintura. Amb el seu primer treball d'il•lustració per a públic infantil, “El petit conill blanc”, editat per Kalandraka, va rebre el 1º Premi Nacional d'Il•lustració 1999. A l'any següent, aquesta obra va ser inclosa pel Banc del Llibre de Veneçuela al catàleg “Dels Millors Llibres per a Nens”.
• Mon Daporta (Cambados, 1952)
És docent des de fa més de tres dècades i actualment treballa com a professor d'Educació Primària en el CEIP Sant Tomé de Cambados (Pontevedra). Pertany al col•lectiu pedagògic Candea, que organitza cursos de formació i activitats per a educadors. També és autor de diversos llibres infantils i ha participat en l'elaboració de llibres monogràfics i enciclopèdies temàtiques.
Resum:
Es tracta d’una bestiola estranya: grossa a dalt, a baix prima, amb dos peus i una llarga cua, braços amb els dits estirats, nas en lloc de melic, dos ulls sense pestanyes ni celles i s'asseia en les orelles. I tot això, vist del dret resulta ser un ratolí.
Óscar Villán (Orense, 1972)Llicenciat en Belles arts, en l'especialitat de pintura. Amb el seu primer treball d'il•lustració per a públic infantil, “El petit conill blanc”, editat per Kalandraka, va rebre el 1º Premi Nacional d'Il•lustració 1999. A l'any següent, aquesta obra va ser inclosa pel Banc del Llibre de Veneçuela al catàleg “Dels Millors Llibres per a Nens”.
• Mon Daporta (Cambados, 1952)
És docent des de fa més de tres dècades i actualment treballa com a professor d'Educació Primària en el CEIP Sant Tomé de Cambados (Pontevedra). Pertany al col•lectiu pedagògic Candea, que organitza cursos de formació i activitats per a educadors. També és autor de diversos llibres infantils i ha participat en l'elaboració de llibres monogràfics i enciclopèdies temàtiques.
Resum:
Es tracta d’una bestiola estranya: grossa a dalt, a baix prima, amb dos peus i una llarga cua, braços amb els dits estirats, nas en lloc de melic, dos ulls sense pestanyes ni celles i s'asseia en les orelles. I tot això, vist del dret resulta ser un ratolí.
Opinió personal:
M’encanta aquest llibre perquè ajuda a que els nens/es s’endinsin en el món de la imaginació. Fent que aquesta no deixi de créixer i de forma part del pensament dels infants ajudant-los a ser més imaginatius i més creatius a la vegada. Tant mateix, la distribució del text es molt entretinguda.
HISTORIA DE RATONES
Autor/a: Arnold Lobel
Editorial: Kalandraka
Any: 2000
Autor/a: Arnold Lobel
Editorial: Kalandraka
Any: 2000
BIOGRAFIA
Arnold Lobel (Los Angeles (EUA) 1933 - Nova York (EUA) 1987) és un dels escriptors més importants de la literatura infantil contemporània. Va estudiar en el Pratt Institute i va treballar com a dissenyador en agències de publicitat i com a autor i il•lustrador de llibres. Ha publicat prop d'un centenar d'obres. Va rebre el Premi Caldecott, el Christopher Award i el Llibre d'Honor Newbery.
Arnold Lobel (Los Angeles (EUA) 1933 - Nova York (EUA) 1987) és un dels escriptors més importants de la literatura infantil contemporània. Va estudiar en el Pratt Institute i va treballar com a dissenyador en agències de publicitat i com a autor i il•lustrador de llibres. Ha publicat prop d'un centenar d'obres. Va rebre el Premi Caldecott, el Christopher Award i el Llibre d'Honor Newbery. Resum:
En Papà ratolí explica set històries que faran les delícies de set ratolins.
Opinió personal:
Crec que són uns llibres molt especials, ja que fan entreveure que res pot sortir malament per això el pensament dels ratolins esta centrat en els desitjos.
Desitjos que en molts del nens/es, que formen part del nostre món real, hi són presents perquè saben imaginar, i creure al mateix temps amb el que els agradaria que es fes realitat per ells res és impossible.
EN QUIMET I LA MARTINA
Autor/a: Anna Obiols
Editorial: La Galera, SAU Editorial
Any: 2008
BIOGRAFIA
Anna Obiols (Sant Pau d’Ordal, 1975) va començar la seva passió pels contes des de ben petita. També llavors va descobrir alguns dels personatges que li robarien el cor per sempre: Momo, Charlie Rivel, el Petit Príncep.. Es va llicenciar en Història de l'Art a la Universitat de Barcelona i, gràcies a passar l'últim curs a Bolonya, va conèixer a la seva parella artística, Joan Subirana, amb el qual va començar a col•laborar en projectes infantils. Resum:
En Quimet és un ratolí de bosc que fa un viatge a la sabana. Allà hi troba l’amor de la seva vida.
En Quimet és un ratolí de bosc que fa un viatge a la sabana. Allà hi troba l’amor de la seva vida.
Opinió personal:
Considero que és un llibre fàcil de llegir, amb uns dibuixos molt clars, que mostren totes les característiques que el text explica. Tant mateix, tracten el tema de l’amor entre dos animals completament diferents, transmetent als nens i nenes que per molt que siguem persones diferents ens podem estimar tant o més.
dilluns, 4 de gener del 2010
Biografies d'autors 2009/2010
1. AUTORS DE CONTES POPULARS
Germans Grimm
El germà més petit era l’anomenat Jacob Grimm, nascut a Hanau el 4 de Gener del 1785 i mort a Berlín el 20 de setembre del 1863. I per el que fa al germà gran: Wihlem Grimm nascut a Hanau el 24 de febrer del 1786 i mort a Berlín el 16 de desembre del 1859. Ells eren els majors d'una família de cinc germans i una germana.
Entre els dos van escriure "Contes per a nens i familiars" (1812) i "Llegendes populars alemanyes" (1816). Els seus treballs de recuperació filològica inicien el seu estudi sobre la lingüística i la cultura alemanyes.
Van començar el 1819 una "Gramàtica alemanya", que no varen poder acabar, però tot i això té una importància transcendental en la filologia alemanya.
Les seves històries recullen contes tradicionals orals de la cultura alemanya, i també altres de versionats, com és el cas de'n Patufet.
Els contes dels germans Grimm han estat molt populars des dels seus orígens. Durant el segle XX, la seva fama ha crescut gràcies a la generalització de la lectura infantil.
Finalment en el món del cinema d'animació han aprofitat la seva popularitat per portar a la gran pantalla algunes pel•lícules animades que parteixen dels contes dels germans Grimm. Així, Walt Disney va produir el 1937 la pel•lícula La Blancaneu i els set nans i el 1950 La Ventafocs, si bé aquesta pel•lícula es basa també en la versió del conte que va escriure el francès Charles Perrault (1628-1703). De fet els propis germans Grimm han esdevingut els protagonistes d'una pel•lícula de ficció de Terry Gilliam, The Brothers Grimm (2005).
Les obres més populars:
• La Ventafocs
• La caputxeta vermella
• La Blancaneus
• Els músics de Bremen
• La granota, o Enric el Fidel
• Hansel i Gretel
• El llop i les set cabretes
• La Bella Dorment
Perrault
Perrault va néixer el 12 de gener de 1628 a la ciutat de París, mitjançant un part doble, en el qual també va venir al món el seu bessó François. La seva família pertanyent a la burgesia benestant, va fer possible que tingués una bona infància i concorre a les millors escoles de l'època. Va ingressar a l'escola de Beauvais al 1637, on descobreix la seva facilitat per les llengües mortes. A partir de 1643, comença a estudiar dret. Al 1654 és nomenat funcionari per treballar en el servei governamental.
Va prendre part en la creació de l'Acadèmia de les Ciències i en la restauració de l'Acadèmia de Pintura. Mai va lluitar contra el sistema, la qual cosa li va facilitar la supervivència. La seva vida sempre dedicada a l'estudi, deixava poc marge a la fantasia. En el seu primer llibre "Els murs de Troia", (1661), es mostra res infantil, com es pot apreciar en el contingut de l'obra. Això es deu al fet que al llarg de la seva burocràtica i avorrida existència de funcionari privilegiat, el que més va escriure van ser odes, discursos, diàlegs, poemes, i obres que afalagar el rei i els prínceps, el que li va valer portar una vida plena d' honors, que ell va saber aprofitar.
Al 1671 és nomenat acadèmic, i l'any següent, es casa amb Marie Guichon, és elegit canceller de l'Acadèmia, i al 1673 es converteix en Bibliotecari de la mateixa. Al 1680, Perrault ha de cedir el seu lloc privilegiat de primer funcionari al fill de Colbert. L'il•lustre autor va escriure un total de 46 obres, vuit d'elles publicades pòstumament, entre les que es troba Memòries de la meva vida. A excepció dels contes infantils, tota la seva obra es compon majoritàriament, en lloances al rei de França. Als 55 anys va escriure "Històries o Contes del passat", més conegut com "Els contes de la mare Gans" on es troben la majoria dels seus contes més famosos. Es tracta de contes morals, indubtablement, però plens d'un encant que perdura i que els ha convertit en les lectures preferides dels nens. Els personatges que empra són fades, ogres, animals que parlen, bruixes i prínceps encantats, entre d'altres. Al final de cada relat, l'autor inclou una moralitat referent al contingut de cada història. L'escriptor va registrar els costums d'una època en què la majoria estava en desacord amb la seva situació, i per donar esperances a la gent en un període històric, de manera regular incloïa finals feliços en els seus escrits.
Les obres més populars:
• La ventafocs
• La caputxeta vermella
• Barba blaba
• El gat amb botes
• Patufet
Hans Christian Andersen
Hans Christian Andersen (1805-1875), va ser un autor danès nascut el 2 d'abril de 1805 a Dinamarca, al nord d'Europa i un dels escriptors de contes de fades per a nens més coneguts.
Va néixer en Odense i va viure una infància de pobresa i abandó, criat en el taller de sabater del pare. Als 14 anys es va escapolir a Copenhaguen. Va Treballar per a Jonas Collin, director del Teatre Real, qui li va pagar els seus estudis. Encara que des de 1822 va publicar poesia i obres de teatre, el seu primer èxit va ser Un passeig des del canal de Holmen a la punta Aquest de la illa de Amager en els anys 1828.
La seva primera novel•la, El improvisador, o Vida a Itàlia (1835), va anar ben rebuda per la crítica. Va viatjar per Europa, Àsia i Àfrica i va escriure moltes obres de teatre, novel•les i llibres de viatge.
Un dia de 1844 va escriure: “Fa vint-i-cinc anys vaig arribar amb el meu atadito de roba a Copenhaguen, un noi desconegut i pobre: i avui vaig prendre xocolata amb la Reina.”
Però són els seus més de 150 contes infantils els quals ho han dut a ser reconegut com un dels grans autors de la literatura mundial. Ell va usar un estil per a un lector infantil, amb un llenguatge quotidià i l'expressió dels sentiments i idees del públic infantil.
Entre els seus més famosos contes es troben L’ànec lleig, El vestit nou de l'emperador, La reina de les neus, Les sabatilles vermelles, El soldadito de plom, El rossinyol, El sastrecillo valent i La sirenita. Han estat traduïts a més de 80 idiomes i adaptats a obres de teatre, ballets, pel•lícules, dibuixos animats, jocs en CD i obres d'escultura i pintura.
Les obres més populars:
• L’ombra
• Les sabatetes vermelles
• El soldadet de plom
• La reina de les neus
• La sireneta
Beatrix Potter
Beatrix Potter, o Helen Beatrix Potter (28 de juliol de 1866 - desembre 22, 1943) va ser una escriptora i il.lustradora britànica de literatura infantil. El seu personatge més famós és Peter Rabbit.
El seu pare, Rupert Potter, era advocat, encara que passava la major part del seu temps en clubs de cavallers, sense exercir la professió. La seva mare es dedicava a fer i rebre visites. Tots dos progenitors vivien de les herències de les seves respectives famílies. Beatrix i el seu germà Bertam van ser educats per mainaderes i institutrius. Quan va créixer, els seus pares li van encarregar de la llar, dificultant el seu desenvolupament intel•lectual. Un tio va intentar que ingressés com a estudiant en els Reials Jardins Botànics a Kew, però va ser rebutjada per ser dona.
La base per als seus projectes i històries van ser els petits animals que introduïa furtivament a la casa o que veia durant les vacances familiars a Escòcia.
Potter va ser una de primeres persones en suggerir que els líquens eren una relació simbiòtica entre els fongs i les algues, convertint-se en una persona coneguda i respectada en l'àmbit de la Micologia. Però el seu únic intent de publicar va ser dificultat, i el seu oncle va haver de llegir el treball davant la societat científica, ja que no es admetien dones.
La van animar a publicar el seu relat, El conte de Perico, el conill entremaliat, però va haver de lluitar per trobar un editor fins que per fi va ser acceptat el 1902. El llibre i les obres que el van seguir van ser molt ben rebuts i ella va començar a obtenir uns ingressos propis de les seves vendes. Beatrix es va implicar sentimentalment amb el seu editor, Norman Warne, cosa que va mantenir en secret, però els seus pares eren contraris a que es casés amb qualsevol que necessités treballar per viure. Warne va morir abans que poguessin prometre's, el que va engrandir la bretxa que separava Beatrix i els seus pares.
Potter va escriure 23 llibres. Van ser publicats en petit format, fàcil de manejar i llegir per els nens. Va deixar d'escriure al voltant de 1920 a causa de la seva mala visió, encara que la seva darrera obra, The Tale of Little Pig Robinson, es va publicar el 1930.
En els seus darrers anys es va dedicar a una granja d'ovelles que va comprar a Lake District, (Anglaterra); li agradava el paisatge. Finalment amb 47 anys, Beatrix Potter es va casar amb el seu advocat, William Heelis, amb qui no va tenir fills. Va morir a Sawrey, (Lancashire) el 22 de desembre de 1943.
Les obres més populars:
• El cuento de Perico, el conejo travieso
• La historia de Peter Rabbit
• La historia de Benjamin Bunny
• La historia de la señora Tiggy-Winkle
• La historia de Ginger y Pickles
• La historia de los Flopsy Bunnies
• La historia del señor Tod
2. AUTORS DE CONTES DE POESIA
Eugenio Montejo
Eugenio Montejo (Caracas, 19 d'octubre de 1938 - València, 5 de juny de 2008) fou un poeta i assagista veneçolà, fundador de la revista Azar Rei i co-fundador de la Revista Poesia de la Universitat de Carabobo. Va ser investigador al Centre d'Estudis Llatinoamericans "Romulo Gallegos" de Caracas, i col.laborador d'una gran quantitat de revistes nacionals i estrangeres. El 1998 va rebre el Premi Nacional de Literatura i el 2004 el Premi Internacional Octavio Paz de Poesia i Assaig. Un dels seus poemes és citat en la pel lícula 21 grams, del director mexicà Alejandro González Iñárritu
El valor de la seva estimable obra poètica i assagística no ha parat de créixer en els darrers anys, sent una de les més importants i originals de la darrera meitat del segle XX publicar poesia infantil amb el pseudònim d'Eduardo Polo. Entre aquestes obres destaca Chamario, de 2003, del que s'havien avançat alguns poemes en altres llibres (com l'antologia Poemes amb sol i són, de 2001), però que en la seva forma definitiva és un llibre inseparable de les il lustracions d'Arnal Ballester. La seva poesia per a nens es caracteritza per la ruptura amb les convencions literàries, com ara la rima, que respecta i destrueix al mateix temps i en general, la presència de l'absurd quan menys ho espera al lector.
Cal dir que de la seva obra s'ha escrit, per exemple: "Són poemes musicals, intel.ligentment humorístics, dels que semblen senzills però la composició revela talent poètic i un gran domini del llenguatge".
L’obra més populars:
• Chamario
Rosa Sensat
Rosa Sensat i Vila (El Masnou, 1873 - Barcelona, 1961) va ser una mestra que contribuí al desenvolupament de l'escola pública catalana durant el primer terç del segle XX. Va estudiar magisteri a Barcelona i a la Escuela Central de Magisterio de Madrid. La seva inquietud per aprendre la va portar a estudiar posteriorment a l'Institut Rousseau de Ginebra i a conèixer de prop les noves propostes pedagògiques en diverses escoles europees.
Desenvolupà una gran tasca divulgadora dels nous corrents educatius i la seva gran capacitat organitzadora la van portar a ser la primera directora de l'Escola de Bosc, a la secció de nenes, càrrec que ocupà entre 1914 i 1930. Posteriorment, des de 1930 fins al 1939, va ser-ho del Grup Escolar Milà i Fontanals del Patronat Escolar. Trasbalsada pel desenvolupament de la guerra i l'arribada del franquisme, la van jubilar al 1939.
Al 1921 va rebre l'encàrrec de dissenyar el pla d'estudis de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i estableix un programa força ampli per les dones obreres i les de classe mitjana. La seva activitat es concretà també en diversos cursos i conferències als estudis normals de la Mancomunitat, a les escoles d'estiu i al mateix Institut de la Dona. Participà en importants congressos com el I Congrés Nacional d'Ensenyament Primari a Barcelona (1909), el III Congrés Internacional d'Enseignement Menager, a París (1922), i al Congrés des Écoles Nouvelles, a Niça (1932).
El reconeixement a la seva tasca portà a un col•lectiu de mestres a fundar el 1965 l'Escola de Mestres Rosa Sensat.
L’obra més popular:
• Recull de poemes per grans i petits
3. AUTORS DE CONTES CÒMICS
Jacques Duquennoy
Jacques Duquennoy va néixer el 29 de juny de 1953 à Cornie dans la Somme (França). Va estudiar a l'Institut d'Art d'Amiens i a la Universitat de Paris. Ha treballat d’agent comercial, editor i professor. Encara era professor quan es van publicar, l’any 1994, els seus primers llibres per al públic juvenil (El sopar dels fantasmes i Pol Nord- Pol Sud). La sèrie dels fantasmes li va donar renom internacional i li va perpetre dedicar-se al seu art. Actualment viu a la regió d’Amiens i es dedica en exclusiva a la literatura infantil i juvenil.
Amb l’obra Snowman (1999), Jacques Duquennoy adopta el llenguatge i la tècnica de la historieta o còmic, que començarà a utilitzar plenament en les seves històries de fantasmes, editades originàriament a la col•lecció «La fourmi qui lit» (‘La formiga que llegeix’). Al nostre país s’editen a la col•lecció «Fantasmes. Són àlbums il•lustrats protagonitzats per una colla de fantasmes amics. Cada llibre narra una aventura humorística, que identifica els fantasmes amb éssers imaginaris que no són gens terrorífics. Més tard, s’edita la col•lecció «La colla dels fantasmes», en còmic, un dels títols de la qual és el que presentem en aquesta proposta.
L’obra més popular:
• Una sorpresa per al peix KiKi
Neil Gaiman
Neil Gaiman va néixer el 10 de novembre de 1960 a Portchester, Anglaterra i es va criar a Sussex. De nen va conrear una gran afició a la lectura, tant de llibres com de còmics. El seu principal somni era convertir-se en escriptor i per això no va acabar els estudis i es va posar a treballar col•laborant en diverses publicacions com a crític, articulista o entrevistador.
Una d'aquestes entrevistes, la que va fer a l'Alan Moore, li va canviar la vida: va despertar en ell la seva antiga afecció pels còmics i va fer que comencés a plantejar-se la possibilitat d'escriure històries, sota l'acompanyament de l'Alan Moore.
El 1986 coneix en Dave McKean, jove dibuixant amb un peculiar estil, i junts creen la seva primera novel•la gràfica: Violent Cases (‘Casos violents’).
Més tard crea un personatge nou, basat en la tradició anglosaxona, anomenat Sandman, que es desenvolupa en un ambient sobrenatural i oníric, allunyat del típic còmic de superherois predominant al mercat.
Al llarg de 75 números, Gaiman recrea la vida d'aquest personatge, els seus amors, el seu caràcter orgullós i la seva figura dramàtica. Tots els números s'engalanen amb els dibuixos del seu amic Dave McKean.
Actualment, Neil Gaiman viu en una estranya casa en un lloc desconegut, amb un soterrani, ple de llibres i armaris vells, on escriu. Té dos gats, tres fills i una esposa. I malgrat que ja no creu que ser adult sigui tan genial com es diu, encara es diverteix quedant-se despert després de l'hora d'anar-se'n al llit.
L’obra més popular:
• Llops dins les perets
Joann Sfar
Joann Sfar va néixer el 28 d'agost del 1971 a Niça,
França. Després de cursar estudis de filosofia, va acabar la seva formació a l'Escola Nacional Superior de Belles Arts de París.
La seva introducció en el món del còmic es va produir per dues vies: va trobar feina de guionista a l'editorial Delcourt i va començar a escriure i dibuixar a l'editorial de còmic independent l'Association, on publica històries menys convencionals amb un dibuix aparentment desimbolt, més interessat en la narración espontània que en la figuració.
La paraula clau de les seves històries és «família». No va conèixer la seva mare el temps suficient com per a tenir-ne records i molts afirmen que els seus personatges femenins tenen ecos de la mare «fantasma».
Són especialment rellevants les tres sèries que ha escrit i dibuixat sobre monstres, que presenten una visió fresca i original del gènere de terror i de fantasia: Professor Bell, Gran Vampir i Petit Vampir. Les dues primeres les publica a Espanya l’editorial Sinsentido. Alfaguara publica Petit Vampir, en castellà i en català.
Les històries del petit vampir són delicioses historietes infantils de monstres, en què un nen vampir, habitant d’una casa encantada plena de monstres, decideix buscar un amic de la seva edat per poder jugar. En els sis còmics de la saga, Sfar ha desplegat una imaginació desbordant, en la qual les referències als contes de terror, el cinema o els còmics són continuades. La seva lectura produeix riallades en els nens i les nenes i un somriure de complicitat en els adults.
L’obra més popular:
• El vampir va a l’escola
Germans Grimm
El germà més petit era l’anomenat Jacob Grimm, nascut a Hanau el 4 de Gener del 1785 i mort a Berlín el 20 de setembre del 1863. I per el que fa al germà gran: Wihlem Grimm nascut a Hanau el 24 de febrer del 1786 i mort a Berlín el 16 de desembre del 1859. Ells eren els majors d'una família de cinc germans i una germana.Entre els dos van escriure "Contes per a nens i familiars" (1812) i "Llegendes populars alemanyes" (1816). Els seus treballs de recuperació filològica inicien el seu estudi sobre la lingüística i la cultura alemanyes.
Van començar el 1819 una "Gramàtica alemanya", que no varen poder acabar, però tot i això té una importància transcendental en la filologia alemanya.
Les seves històries recullen contes tradicionals orals de la cultura alemanya, i també altres de versionats, com és el cas de'n Patufet.
Els contes dels germans Grimm han estat molt populars des dels seus orígens. Durant el segle XX, la seva fama ha crescut gràcies a la generalització de la lectura infantil.
Finalment en el món del cinema d'animació han aprofitat la seva popularitat per portar a la gran pantalla algunes pel•lícules animades que parteixen dels contes dels germans Grimm. Així, Walt Disney va produir el 1937 la pel•lícula La Blancaneu i els set nans i el 1950 La Ventafocs, si bé aquesta pel•lícula es basa també en la versió del conte que va escriure el francès Charles Perrault (1628-1703). De fet els propis germans Grimm han esdevingut els protagonistes d'una pel•lícula de ficció de Terry Gilliam, The Brothers Grimm (2005).
Les obres més populars:
• La Ventafocs
• La caputxeta vermella
• La Blancaneus
• Els músics de Bremen
• La granota, o Enric el Fidel
• Hansel i Gretel
• El llop i les set cabretes
• La Bella Dorment
Perrault
Perrault va néixer el 12 de gener de 1628 a la ciutat de París, mitjançant un part doble, en el qual també va venir al món el seu bessó François. La seva família pertanyent a la burgesia benestant, va fer possible que tingués una bona infància i concorre a les millors escoles de l'època. Va ingressar a l'escola de Beauvais al 1637, on descobreix la seva facilitat per les llengües mortes. A partir de 1643, comença a estudiar dret. Al 1654 és nomenat funcionari per treballar en el servei governamental.Va prendre part en la creació de l'Acadèmia de les Ciències i en la restauració de l'Acadèmia de Pintura. Mai va lluitar contra el sistema, la qual cosa li va facilitar la supervivència. La seva vida sempre dedicada a l'estudi, deixava poc marge a la fantasia. En el seu primer llibre "Els murs de Troia", (1661), es mostra res infantil, com es pot apreciar en el contingut de l'obra. Això es deu al fet que al llarg de la seva burocràtica i avorrida existència de funcionari privilegiat, el que més va escriure van ser odes, discursos, diàlegs, poemes, i obres que afalagar el rei i els prínceps, el que li va valer portar una vida plena d' honors, que ell va saber aprofitar.
Al 1671 és nomenat acadèmic, i l'any següent, es casa amb Marie Guichon, és elegit canceller de l'Acadèmia, i al 1673 es converteix en Bibliotecari de la mateixa. Al 1680, Perrault ha de cedir el seu lloc privilegiat de primer funcionari al fill de Colbert. L'il•lustre autor va escriure un total de 46 obres, vuit d'elles publicades pòstumament, entre les que es troba Memòries de la meva vida. A excepció dels contes infantils, tota la seva obra es compon majoritàriament, en lloances al rei de França. Als 55 anys va escriure "Històries o Contes del passat", més conegut com "Els contes de la mare Gans" on es troben la majoria dels seus contes més famosos. Es tracta de contes morals, indubtablement, però plens d'un encant que perdura i que els ha convertit en les lectures preferides dels nens. Els personatges que empra són fades, ogres, animals que parlen, bruixes i prínceps encantats, entre d'altres. Al final de cada relat, l'autor inclou una moralitat referent al contingut de cada història. L'escriptor va registrar els costums d'una època en què la majoria estava en desacord amb la seva situació, i per donar esperances a la gent en un període històric, de manera regular incloïa finals feliços en els seus escrits.
Les obres més populars:
• La ventafocs
• La caputxeta vermella
• Barba blaba
• El gat amb botes
• Patufet
Hans Christian Andersen
Hans Christian Andersen (1805-1875), va ser un autor danès nascut el 2 d'abril de 1805 a Dinamarca, al nord d'Europa i un dels escriptors de contes de fades per a nens més coneguts.Va néixer en Odense i va viure una infància de pobresa i abandó, criat en el taller de sabater del pare. Als 14 anys es va escapolir a Copenhaguen. Va Treballar per a Jonas Collin, director del Teatre Real, qui li va pagar els seus estudis. Encara que des de 1822 va publicar poesia i obres de teatre, el seu primer èxit va ser Un passeig des del canal de Holmen a la punta Aquest de la illa de Amager en els anys 1828.
La seva primera novel•la, El improvisador, o Vida a Itàlia (1835), va anar ben rebuda per la crítica. Va viatjar per Europa, Àsia i Àfrica i va escriure moltes obres de teatre, novel•les i llibres de viatge.
Un dia de 1844 va escriure: “Fa vint-i-cinc anys vaig arribar amb el meu atadito de roba a Copenhaguen, un noi desconegut i pobre: i avui vaig prendre xocolata amb la Reina.”
Però són els seus més de 150 contes infantils els quals ho han dut a ser reconegut com un dels grans autors de la literatura mundial. Ell va usar un estil per a un lector infantil, amb un llenguatge quotidià i l'expressió dels sentiments i idees del públic infantil.
Entre els seus més famosos contes es troben L’ànec lleig, El vestit nou de l'emperador, La reina de les neus, Les sabatilles vermelles, El soldadito de plom, El rossinyol, El sastrecillo valent i La sirenita. Han estat traduïts a més de 80 idiomes i adaptats a obres de teatre, ballets, pel•lícules, dibuixos animats, jocs en CD i obres d'escultura i pintura.
Les obres més populars:
• L’ombra
• Les sabatetes vermelles
• El soldadet de plom
• La reina de les neus
• La sireneta
Beatrix Potter
Beatrix Potter, o Helen Beatrix Potter (28 de juliol de 1866 - desembre 22, 1943) va ser una escriptora i il.lustradora britànica de literatura infantil. El seu personatge més famós és Peter Rabbit.El seu pare, Rupert Potter, era advocat, encara que passava la major part del seu temps en clubs de cavallers, sense exercir la professió. La seva mare es dedicava a fer i rebre visites. Tots dos progenitors vivien de les herències de les seves respectives famílies. Beatrix i el seu germà Bertam van ser educats per mainaderes i institutrius. Quan va créixer, els seus pares li van encarregar de la llar, dificultant el seu desenvolupament intel•lectual. Un tio va intentar que ingressés com a estudiant en els Reials Jardins Botànics a Kew, però va ser rebutjada per ser dona.
La base per als seus projectes i històries van ser els petits animals que introduïa furtivament a la casa o que veia durant les vacances familiars a Escòcia.
Potter va ser una de primeres persones en suggerir que els líquens eren una relació simbiòtica entre els fongs i les algues, convertint-se en una persona coneguda i respectada en l'àmbit de la Micologia. Però el seu únic intent de publicar va ser dificultat, i el seu oncle va haver de llegir el treball davant la societat científica, ja que no es admetien dones.
La van animar a publicar el seu relat, El conte de Perico, el conill entremaliat, però va haver de lluitar per trobar un editor fins que per fi va ser acceptat el 1902. El llibre i les obres que el van seguir van ser molt ben rebuts i ella va començar a obtenir uns ingressos propis de les seves vendes. Beatrix es va implicar sentimentalment amb el seu editor, Norman Warne, cosa que va mantenir en secret, però els seus pares eren contraris a que es casés amb qualsevol que necessités treballar per viure. Warne va morir abans que poguessin prometre's, el que va engrandir la bretxa que separava Beatrix i els seus pares.
Potter va escriure 23 llibres. Van ser publicats en petit format, fàcil de manejar i llegir per els nens. Va deixar d'escriure al voltant de 1920 a causa de la seva mala visió, encara que la seva darrera obra, The Tale of Little Pig Robinson, es va publicar el 1930.
En els seus darrers anys es va dedicar a una granja d'ovelles que va comprar a Lake District, (Anglaterra); li agradava el paisatge. Finalment amb 47 anys, Beatrix Potter es va casar amb el seu advocat, William Heelis, amb qui no va tenir fills. Va morir a Sawrey, (Lancashire) el 22 de desembre de 1943.
Les obres més populars:
• El cuento de Perico, el conejo travieso
• La historia de Peter Rabbit
• La historia de Benjamin Bunny
• La historia de la señora Tiggy-Winkle
• La historia de Ginger y Pickles
• La historia de los Flopsy Bunnies
• La historia del señor Tod
2. AUTORS DE CONTES DE POESIA
Eugenio Montejo
Eugenio Montejo (Caracas, 19 d'octubre de 1938 - València, 5 de juny de 2008) fou un poeta i assagista veneçolà, fundador de la revista Azar Rei i co-fundador de la Revista Poesia de la Universitat de Carabobo. Va ser investigador al Centre d'Estudis Llatinoamericans "Romulo Gallegos" de Caracas, i col.laborador d'una gran quantitat de revistes nacionals i estrangeres. El 1998 va rebre el Premi Nacional de Literatura i el 2004 el Premi Internacional Octavio Paz de Poesia i Assaig. Un dels seus poemes és citat en la pel lícula 21 grams, del director mexicà Alejandro González Iñárritu
El valor de la seva estimable obra poètica i assagística no ha parat de créixer en els darrers anys, sent una de les més importants i originals de la darrera meitat del segle XX publicar poesia infantil amb el pseudònim d'Eduardo Polo. Entre aquestes obres destaca Chamario, de 2003, del que s'havien avançat alguns poemes en altres llibres (com l'antologia Poemes amb sol i són, de 2001), però que en la seva forma definitiva és un llibre inseparable de les il lustracions d'Arnal Ballester. La seva poesia per a nens es caracteritza per la ruptura amb les convencions literàries, com ara la rima, que respecta i destrueix al mateix temps i en general, la presència de l'absurd quan menys ho espera al lector.
Cal dir que de la seva obra s'ha escrit, per exemple: "Són poemes musicals, intel.ligentment humorístics, dels que semblen senzills però la composició revela talent poètic i un gran domini del llenguatge".
L’obra més populars:
• Chamario
Rosa Sensat
Rosa Sensat i Vila (El Masnou, 1873 - Barcelona, 1961) va ser una mestra que contribuí al desenvolupament de l'escola pública catalana durant el primer terç del segle XX. Va estudiar magisteri a Barcelona i a la Escuela Central de Magisterio de Madrid. La seva inquietud per aprendre la va portar a estudiar posteriorment a l'Institut Rousseau de Ginebra i a conèixer de prop les noves propostes pedagògiques en diverses escoles europees.
Desenvolupà una gran tasca divulgadora dels nous corrents educatius i la seva gran capacitat organitzadora la van portar a ser la primera directora de l'Escola de Bosc, a la secció de nenes, càrrec que ocupà entre 1914 i 1930. Posteriorment, des de 1930 fins al 1939, va ser-ho del Grup Escolar Milà i Fontanals del Patronat Escolar. Trasbalsada pel desenvolupament de la guerra i l'arribada del franquisme, la van jubilar al 1939.
Al 1921 va rebre l'encàrrec de dissenyar el pla d'estudis de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i estableix un programa força ampli per les dones obreres i les de classe mitjana. La seva activitat es concretà també en diversos cursos i conferències als estudis normals de la Mancomunitat, a les escoles d'estiu i al mateix Institut de la Dona. Participà en importants congressos com el I Congrés Nacional d'Ensenyament Primari a Barcelona (1909), el III Congrés Internacional d'Enseignement Menager, a París (1922), i al Congrés des Écoles Nouvelles, a Niça (1932).
El reconeixement a la seva tasca portà a un col•lectiu de mestres a fundar el 1965 l'Escola de Mestres Rosa Sensat.
L’obra més popular:
• Recull de poemes per grans i petits
3. AUTORS DE CONTES CÒMICS
Jacques Duquennoy
Jacques Duquennoy va néixer el 29 de juny de 1953 à Cornie dans la Somme (França). Va estudiar a l'Institut d'Art d'Amiens i a la Universitat de Paris. Ha treballat d’agent comercial, editor i professor. Encara era professor quan es van publicar, l’any 1994, els seus primers llibres per al públic juvenil (El sopar dels fantasmes i Pol Nord- Pol Sud). La sèrie dels fantasmes li va donar renom internacional i li va perpetre dedicar-se al seu art. Actualment viu a la regió d’Amiens i es dedica en exclusiva a la literatura infantil i juvenil.Amb l’obra Snowman (1999), Jacques Duquennoy adopta el llenguatge i la tècnica de la historieta o còmic, que començarà a utilitzar plenament en les seves històries de fantasmes, editades originàriament a la col•lecció «La fourmi qui lit» (‘La formiga que llegeix’). Al nostre país s’editen a la col•lecció «Fantasmes. Són àlbums il•lustrats protagonitzats per una colla de fantasmes amics. Cada llibre narra una aventura humorística, que identifica els fantasmes amb éssers imaginaris que no són gens terrorífics. Més tard, s’edita la col•lecció «La colla dels fantasmes», en còmic, un dels títols de la qual és el que presentem en aquesta proposta.
L’obra més popular:
• Una sorpresa per al peix KiKi
Neil Gaiman
Neil Gaiman va néixer el 10 de novembre de 1960 a Portchester, Anglaterra i es va criar a Sussex. De nen va conrear una gran afició a la lectura, tant de llibres com de còmics. El seu principal somni era convertir-se en escriptor i per això no va acabar els estudis i es va posar a treballar col•laborant en diverses publicacions com a crític, articulista o entrevistador.Una d'aquestes entrevistes, la que va fer a l'Alan Moore, li va canviar la vida: va despertar en ell la seva antiga afecció pels còmics i va fer que comencés a plantejar-se la possibilitat d'escriure històries, sota l'acompanyament de l'Alan Moore.
El 1986 coneix en Dave McKean, jove dibuixant amb un peculiar estil, i junts creen la seva primera novel•la gràfica: Violent Cases (‘Casos violents’).
Més tard crea un personatge nou, basat en la tradició anglosaxona, anomenat Sandman, que es desenvolupa en un ambient sobrenatural i oníric, allunyat del típic còmic de superherois predominant al mercat.
Al llarg de 75 números, Gaiman recrea la vida d'aquest personatge, els seus amors, el seu caràcter orgullós i la seva figura dramàtica. Tots els números s'engalanen amb els dibuixos del seu amic Dave McKean.
Actualment, Neil Gaiman viu en una estranya casa en un lloc desconegut, amb un soterrani, ple de llibres i armaris vells, on escriu. Té dos gats, tres fills i una esposa. I malgrat que ja no creu que ser adult sigui tan genial com es diu, encara es diverteix quedant-se despert després de l'hora d'anar-se'n al llit.
L’obra més popular:
• Llops dins les perets
Joann Sfar
Joann Sfar va néixer el 28 d'agost del 1971 a Niça,França. Després de cursar estudis de filosofia, va acabar la seva formació a l'Escola Nacional Superior de Belles Arts de París.
La seva introducció en el món del còmic es va produir per dues vies: va trobar feina de guionista a l'editorial Delcourt i va començar a escriure i dibuixar a l'editorial de còmic independent l'Association, on publica històries menys convencionals amb un dibuix aparentment desimbolt, més interessat en la narración espontània que en la figuració.
La paraula clau de les seves històries és «família». No va conèixer la seva mare el temps suficient com per a tenir-ne records i molts afirmen que els seus personatges femenins tenen ecos de la mare «fantasma».
Són especialment rellevants les tres sèries que ha escrit i dibuixat sobre monstres, que presenten una visió fresca i original del gènere de terror i de fantasia: Professor Bell, Gran Vampir i Petit Vampir. Les dues primeres les publica a Espanya l’editorial Sinsentido. Alfaguara publica Petit Vampir, en castellà i en català.
Les històries del petit vampir són delicioses historietes infantils de monstres, en què un nen vampir, habitant d’una casa encantada plena de monstres, decideix buscar un amic de la seva edat per poder jugar. En els sis còmics de la saga, Sfar ha desplegat una imaginació desbordant, en la qual les referències als contes de terror, el cinema o els còmics són continuades. La seva lectura produeix riallades en els nens i les nenes i un somriure de complicitat en els adults.
L’obra més popular:
• El vampir va a l’escola
Llibres recomanats 2009/2010
• Chamario
Autor/a: Eduardo Polo
Ilustrador/a: Arnal Ballester
Editorial: Ekaré
• Recull de poemes per grans i petits
Autor/a: Rosa Sensat
Il•lustrador/a: Nöelle Granger
• Una sorpresa per al peix KiKi
Autor/a: Jacques Duquennoy
Editorial: Baula
• Llops dins les perets
Autor/a: Neil Gaiman
Il•lustrador/a: Dave Mckean
Editorial: Astiberri, S.L
La Lucy viu en una casa als afores amb els seus pares i el seu germà. Està convençuda que hi ha llops dins les parets, però la seva família no s’ho creu. Un dia els llops surten de les parets i la família marxa de la casa i s’instal•la en el jardí. Tot ho veuen perdut i pensen a buscar un altre lloc per viure. Però la Lucy no està desposada a perdre casa seva i amb el seu giny i valor aconseguirà fer fora els llops.
• El vampir va a l’escola
Autor/a: Joann Sfar
Editorial: Alfaguara
El Vampir, fill de l’Holandès Errant i d’una vampiressa, la Pandora, s’avorreix a casa malgrat que li fan companyia els monstres i el seu gos Fantomàquet: vol anar a l’escola. L’inconvenient és que hi ha d’anar de nit i així no aconsegueix tenir mai amics de la seva edat. Enmig de l’avorriment, el Vampir comença a rebre i escriure un seguit de misteriosos missatges secrets. A través d’ells coneixerà en Miquel, un nen humà que l’embolicarà en una pila d’aventures.
• Alicia en el país de las maravillas
Autor/a : Sabuda, Robert
Editorial : Kokinos
Alícia somia que s'encongeix i s'engrandeix, somia amb estranys personatges i increïbles situacions, somia un país de les meravelles ...
Autor/a: Jean de Brunhoff
Editorial: Alfaguara, S.A. - Grup Santillana
Babar i la seva dona Celeste emprenen un viatge en globus que resultarà ple de sorpreses i perills. Es cauran en una illa deserta, seran atacats per caníbals, rescatats i duts a un circ, i d'allà ....
Autor/a: Eduardo Polo
Ilustrador/a: Arnal Ballester
Editorial: Ekaré
Poemes infantils
• Recull de poemes per grans i petits
Autor/a: Rosa Sensat
Il•lustrador/a: Nöelle Granger
Diversitat de Poemes
• Una sorpresa per al peix KiKi
Autor/a: Jacques Duquennoy
Editorial: Baula
La Laura, el Jordi, l’Eduard i l’Enric són quatre fantasmes que viuen en un castell. Amb ells conviu un peix, en Kiki, que s’avorreix molt dins la peixera. L’Enric té la genial idea d’instal•lar una porta corredissa a la cambra de bany i obrir l’aixeta de la banyera. Així, omple la torre del castell d’aigua i tots poden banyar-s’hi. L’aigua vessa per la torre del castell i l’inunda tot.
• Llops dins les perets
Autor/a: Neil Gaiman
Il•lustrador/a: Dave Mckean
Editorial: Astiberri, S.L
La Lucy viu en una casa als afores amb els seus pares i el seu germà. Està convençuda que hi ha llops dins les parets, però la seva família no s’ho creu. Un dia els llops surten de les parets i la família marxa de la casa i s’instal•la en el jardí. Tot ho veuen perdut i pensen a buscar un altre lloc per viure. Però la Lucy no està desposada a perdre casa seva i amb el seu giny i valor aconseguirà fer fora els llops. • El vampir va a l’escola
Autor/a: Joann Sfar
Editorial: Alfaguara
El Vampir, fill de l’Holandès Errant i d’una vampiressa, la Pandora, s’avorreix a casa malgrat que li fan companyia els monstres i el seu gos Fantomàquet: vol anar a l’escola. L’inconvenient és que hi ha d’anar de nit i així no aconsegueix tenir mai amics de la seva edat. Enmig de l’avorriment, el Vampir comença a rebre i escriure un seguit de misteriosos missatges secrets. A través d’ells coneixerà en Miquel, un nen humà que l’embolicarà en una pila d’aventures.• Alicia en el país de las maravillas
Autor/a : Sabuda, Robert
Editorial : Kokinos
Alícia somia que s'encongeix i s'engrandeix, somia amb estranys personatges i increïbles situacions, somia un país de les meravelles ...
• EL CARTER JOLIU o unes cartes especials
Autors/es: Janet i Allan Ahlberg
Edicions: Destino
Autors/es: Janet i Allan Ahlberg
Edicions: Destino
En Carter Joliu dalt de la bicicleta fa la seva ruta com cada dia per entregar les cartes als corresponents propietaris de cadascuna. Primerament va a casa dels tres ossos, desprès a casa de la Bruixa Dolenta, a continuació a casa del gegant...etc, i així fins acabar el seu dia de treball i torna cap a casa a descansar.
• El viatje de Babar
Autor/a: Jean de Brunhoff
Editorial: Alfaguara, S.A. - Grup Santillana
Babar i la seva dona Celeste emprenen un viatge en globus que resultarà ple de sorpreses i perills. Es cauran en una illa deserta, seran atacats per caníbals, rescatats i duts a un circ, i d'allà ....
Frases 2009/2010
1. “Para decir cómo es la vida, y cómo nos trata la suerte o el destino, solo podemos narrarla, como un cuento.” Hannah Arendt.
A la vida hi ha molts successos, vivències agradables o desagradables, molts records, moltes experiències que explicar. I per a poder explicar-el tot amb claredat, detall i amb una fàcil comprensió la millor forma és exposar-la com un conte.
2. “Nos invitan a pensar para nosotros mismos. No por nosotros mismos: “Siempre pensé que uno tiene que ponerse a pensar como si nadie hubiera pensado antes para luego empezar a aprender de todos los demás” dijo Arendt en una ocasión; pero pensar para nosotros mismos. Ella decía, Denken ohne Geländer: pensar sin trabas.
Cada persona a de dir el que pensa sense por a dir lo correcte o no. S’ha de ser sincer perquè així si tothom diu el que pensa es pot aprendre coses que els altres pensen que un mateix potser no havia raonat mai o fins i tot t’ajuden a comprendre que allò que dius no és correcte.
3. “Cada uno está solo en el corazón de la Tierra atravesando por un rayo de sol: y de pronto anochece” S.Quasimodo. La frontera indomita.
Cada un ens trobem dins de la Terra on tenim la nostra vida, on ens hem d’anar movent tots sols per intentar sobreviure però sempre sense donar-nos conta arriba un moment en que tot s’acaba tot es torna fosc.
4. “Despacito y buena letra, el hacer las cosas bien, importa más que el hacerlas “ Machado.
Les coses s’han de fer pensant, posant atenció al que s’està fent per tal de que surtin bé. Ja que el fer-ho sense ganes porta a que surti malament.
5. “ Un palo tiene siempre dos puntas ”.
Tota acció, situació, fet te un principi i un final.
6. “Que el saber debería elaborárselo uno mismo y que los buenos maestros eran los guías del impulso propio”.
Per tal de tenir uns bons coneixements, arguments cal saber fer les coses per un mateix. Ser nosaltres mateixos els que estiguem segurs del que fem i diem.
A la vida hi ha molts successos, vivències agradables o desagradables, molts records, moltes experiències que explicar. I per a poder explicar-el tot amb claredat, detall i amb una fàcil comprensió la millor forma és exposar-la com un conte.
2. “Nos invitan a pensar para nosotros mismos. No por nosotros mismos: “Siempre pensé que uno tiene que ponerse a pensar como si nadie hubiera pensado antes para luego empezar a aprender de todos los demás” dijo Arendt en una ocasión; pero pensar para nosotros mismos. Ella decía, Denken ohne Geländer: pensar sin trabas.
Cada persona a de dir el que pensa sense por a dir lo correcte o no. S’ha de ser sincer perquè així si tothom diu el que pensa es pot aprendre coses que els altres pensen que un mateix potser no havia raonat mai o fins i tot t’ajuden a comprendre que allò que dius no és correcte.
3. “Cada uno está solo en el corazón de la Tierra atravesando por un rayo de sol: y de pronto anochece” S.Quasimodo. La frontera indomita.
Cada un ens trobem dins de la Terra on tenim la nostra vida, on ens hem d’anar movent tots sols per intentar sobreviure però sempre sense donar-nos conta arriba un moment en que tot s’acaba tot es torna fosc.
4. “Despacito y buena letra, el hacer las cosas bien, importa más que el hacerlas “ Machado.
Les coses s’han de fer pensant, posant atenció al que s’està fent per tal de que surtin bé. Ja que el fer-ho sense ganes porta a que surti malament.
5. “ Un palo tiene siempre dos puntas ”.
Tota acció, situació, fet te un principi i un final.
6. “Que el saber debería elaborárselo uno mismo y que los buenos maestros eran los guías del impulso propio”.
Per tal de tenir uns bons coneixements, arguments cal saber fer les coses per un mateix. Ser nosaltres mateixos els que estiguem segurs del que fem i diem.
Biblioteca personal 2009/2010
LLEIG + GUAPO
Autor/a: Antonio Koch
Antonio Koch és un escriptor italià i expert amb teatre.
Il•lustrador/a: Keisuke Shimura
Keisuke Shimura és un il•lustrador japonés.
Traductor/a: Joan Vives
Editorial: Thule; Trampantojo
Thule Edicions vol aconseguir ser l’editorial que explori nous camins literaris, nous formats i materials d’edicions. Una editorial que investiga les possibilitats que ofereix el disseny com complement important per a interpretar i revalorar el text. En definitiva una editorial que es mogui en un espai on el món real deixi lloc a un d’imaginari i fantasia.
Resum:
En Lleig i en Guapo són dos personatges totalment oposats. En Lleig viu de nit, i s’escapa a la recerca d’aventures tot sol enmig de la foscor. En canvi el Guapo viu de dia, m’entres en Lleig dorm sota el seu llit, i va a l’escola i aquest dorm quan es fa de nit.
Antonio Koch és un escriptor italià i expert amb teatre.
Il•lustrador/a: Keisuke Shimura
Keisuke Shimura és un il•lustrador japonés.
Traductor/a: Joan Vives
Editorial: Thule; Trampantojo
Thule Edicions vol aconseguir ser l’editorial que explori nous camins literaris, nous formats i materials d’edicions. Una editorial que investiga les possibilitats que ofereix el disseny com complement important per a interpretar i revalorar el text. En definitiva una editorial que es mogui en un espai on el món real deixi lloc a un d’imaginari i fantasia.
Resum:
En Lleig i en Guapo són dos personatges totalment oposats. En Lleig viu de nit, i s’escapa a la recerca d’aventures tot sol enmig de la foscor. En canvi el Guapo viu de dia, m’entres en Lleig dorm sota el seu llit, i va a l’escola i aquest dorm quan es fa de nit.
Comentari:
Es tracta d’una història sobre la por i l’amistat, sobre els somnis i la seva relació amb la realitat. Reflectir als nens que la foscor no fa tanta por com pot semblar i que la llum del dia no és només bellesa i seguretat. Durant tota aquesta història els nens/es tenen l’oportunitat d’imaginar, de reflexiona sobre els seus malsons que en realitat tant sols son somnis i res més. El contrast que fa l’il•lustrador utilitzant el color negre i blanc produeix encara més una escena intrigant. Cal esmentar que la imaginació del nen/a haurà de ser capaç de veure la misteriosa relació que hi ha entre tots dos personatges tot i ser diferents.
ON HA PERDUT LA LLUNA EL RIURE?
Autor/a: Miriam Sánchez
Míriam Sánchez (Vic, 1970) és llicenciada amb Filologia Hispànica per la Universitat de Santiago. Va completar la seva formació acadèmica a la Facultat de Filologia, va desenvolupar feines d’investigació a les àrees de Literatura i Lingüística. Va participar a congressos sobre Literatura General y Comparada, i sobre Semiòtica, als que va aportar comunicacions sobre poesia i cinema. Entre les seves publicacions hi figuren títols com “ La metàfora a la poesia hispana”, una obra col•lectiva, a la que s’hi sumen articles publicats a revistes especialitzades. Tant mateix va exercí l’activitat docent a l’a Universitat de Santiago i a l’Ajuntament de Vic.
Il·lustrador/a: Federico Fernández
Federico Fernández (Vigo, 1972) Llicenciat amb Belles Arts per la Universitat de Vic, en l’especialitat de pintura. Destaquen les seves col•laboracions amb diversos projectes realitzats amb l’escenografia musical i el seu treball de il•lustració per al Institut de Formació i Estudis Socials. Pel que fa al món de la il•lustració, li van concedir el Primer Premi Nacional de Il•lustració per l’obra: On ha perdut la Lluna el riure?, editada per KALANDRAKA. També va il•lustrar per aquesta editorial les obres: “Don Agapito el Apenado” i “ Chivos Chivones”. Aquest últim va ser adaptat per col•leccions “ Makakiños”, destinada a nens/es amb necessitats educatives especials. Cal esmentar que ha realitzat exposicions individuals i col•lectives de pintura i gravació, a ciutats com Madrid, Vic, Pontevedra, i A Coruña, entre d’altres.
Traductor/a: Miguel Barrios
Editorial: Kalandraka
Kalandraka Editora va néixer el dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil de l’any 1998. Aquesta va apostar per aquest format per presentar als lectors uns llibres diferents: adaptacions de contes tradicionals, clàssics de la literatura infantil de tots els temps i obres de nova creació en que promocionava el treball de nous autors i il•lustradors. L’animació de la lectura és un dels principals objectius de Kalandraka ja que aquests són l’aliment de la imaginació i contribueix a despertar als nens/es la curiositat i el ingeni, a educar-los des del punt de vista afectiu, estètic i visual.
Resum:
En Daniel descobreix que la seva germana a perdut el riure. Ell no ho acaba d’entendre i per això marxa a buscar-lo per tots els llocs. Ho pregunta al gat, a la vaca, a la granota, al llop però cap li dona una resposta bona. Fins que finalment es troba amb l’òliba que és qui li dona la solució del problema.
Comentari:
Es tracta d’un llibre amb un llenguatge senzill, tot i que l’estil de lletra crec que a l’hora de llegir hi ha lletres que són complicades d’entendre, els dibuixos estan ven expressats i cada detall ben assenyalat. La història és original, el fet de perdre el riure sobte bastant sobretot als més petits ja que ells diàriament el fan servir. I en si la solució al problema crec que pot donar molt joc ja que no tant sols recupera el riure la protagonista del llibre sinó que fins i tot és pot proporcionar el riure als mateixos lectors.
EL SOPAR DELS FANTASMES
Autor/a: Jacques Duquennoy
Autor/a: Jacques Duquennoy
Jacques Duquennoy va néixer el 29 de juny de 1953 à Cornie dans la Somme (França). Va estudiar a l'Institut d'Art d'Amiens i a la Universitat de Paris. Ha treballat d’agent comercial, editor i professor. Encara era professor quan es van publicar, l’any 1994, els seus primers llibres per al públic juvenil (El sopar dels fantasmes i Pol Nord- Pol Sud). La sèrie dels fantasmes li va donar renom internacional i li va perpetre dedicar-se al seu art. Actualment viu a la regió d’Amiens i es dedica en exclusiva a la literatura infantil i juvenil.
Editorial: Baula
Baula va ser fundada al 1993 a Barcelona. Aquesta té el compromís ferm de treballar per l’educació d’infants i joves en el marc de la cultura de la solidaritat, la qualitat i el consum racional. Les noves publicacions pretenen ser instruments útils i eficaços d’ensenyament i foment de la lectura en català.
Resum:
L'Enric és un fantasma que viu en un castell i que ha convidat uns amics a sopar. A El sopar dels fantasmes els seus amics canvien d'aspecte segons el que van menjant i bevent . A Els fantasmes al soterrani uns misteriosos sorolls interrompen la partida de cartes que estan jugant. L'Enric i els seus amics n'investigaran el seu origen.
Comentari:
Es una obra que va relacionada amb un tema molt present en l’infància dels nens, els fantasmes. Tot i això està creat per unes narracions originals i plenes d'humor que resulten molt clares i accessibles per als infants. Els dibuixos són entenedors, és reflecteix la comicitat de la història. La comicitat és el que crec que ajuda a que els nens/es tinguin més ganes de llegir. Tant mateix la lectura està ben pautada ja que al no haver-hi un dibuix per cada escena el nen/a no es distreu i segueix la lectura amb facilitat utilitzan la seva propia imaginació a l’hora de representar el que llegeix.
GAT I GOS
Autor/a: Ricardo Alcántara
Es una obra que va relacionada amb un tema molt present en l’infància dels nens, els fantasmes. Tot i això està creat per unes narracions originals i plenes d'humor que resulten molt clares i accessibles per als infants. Els dibuixos són entenedors, és reflecteix la comicitat de la història. La comicitat és el que crec que ajuda a que els nens/es tinguin més ganes de llegir. Tant mateix la lectura està ben pautada ja que al no haver-hi un dibuix per cada escena el nen/a no es distreu i segueix la lectura amb facilitat utilitzan la seva propia imaginació a l’hora de representar el que llegeix.
GAT I GOS
Autor/a: Ricardo Alcántara
Ricardo Alcántara (Uruguai, 1946) als 17 anys va marxar cap a Sao Pablo (Brasil) a estudiar Psicologia perquè la universitat on estudiava la van tancar. Però a ell no li agradava fer de psicòleg sinó que el que li agradava era escriure. Va guanyar un premi de literatura al Brasil i amb els diners del premi es va poder comprar un bitllet de vaixell i un bagul i va venir cap a Barcelona perquè volia estar al costat del mar. Seguidament abans de treballar d’escriptor va treballar d’artesà, de cuiner, i en una escola bressol. Va tenir conflictes amb les editorials perquè no acceptaven els seus llibres només una- l’editorial ” la Galera”- va acceptar publicar-li els seus llibres. Així doncs el seu primer llibre va ser “Guaraçu” i l’últim “El Chaman de la tribu “ i quasi tots els seus llibres els ha il•lustrat el seu amic Gusti.
Cal dir que l’any 1979 va guanyar el premi Serra d’Or que per primera vegada era atorgat a un llibre no català. Després d'aquest premi, ha estat guardonat en diversos certàmens literaris. N'és una mostra l'obtenció del Premi Austral Infantil de l'any 1987 per “Un cabell blau”.
Il•lustrador/a: Gusti
Gustavo Ariel Rosemffet Abramovich (Buenos Aires (Argentina),1963) aquest destacat il•lustrador és més conegut per Gusti, nom amb el que firma totes les seves obres. Obté el títol de Técnic de diseny i Promoció Publicitària a l’Escola d’Art de
Fernando Fader a Buenos Aires. Acabats els estudis va treballar tres anys a l’estudi Catú Cine Animació fent anuncis publicitaris i als estudis de dibuixos animats Hanna Barbera fins al 1985, data la qual va ser quan va viatjar cap a Europa. Es queda a la ciutat de Barcelona i és aquí on comença a il•lustrar llibres per a nens/es col•laborant amb diverses editorials i revistes infantils.
L’obra Gos i Gat (1998) va ser seleccionada al VI Simposi sobre literatura infantil i lectura, organitzat per la Fundació Germans Sánchez Ruipérez, en junio de 2000 com una de les cent obres de la Literatura Infantil espanyola del segle XX.
Editorial: La Galera
La Galera va ser fundada el 1963 per Andreu Dòria i Dexeus.
Tot i la situació política del moment, en plena dictadura, l’Andreu Dòria es va marcar com a objectiu fundacional la renovació de la panoràmica de l’edició infantil i juvenil. Amb aquesta premissa, es va centrar en la promoció d’una literatura moderna i de qualitat, que al mateix temps havia de donar servei a l’escola catalana.
Al llarg de la dècada dels seixanta, La Galera va donar a conèixer un bon nombre d'autors, com Sebastià Sorribas, Josep Vallverdú, Joaquim Carbó, Emili Teixidor o Gabriel Janer Manila, i acompanyava els seus llibres amb il•lustracions de Pilarín Bayés, Fina Rifà, Maria Rius o Carme Solé; autors i il•lustradors considerats, avui, autèntics clàssics de la literatura infantil i juvenil.
A banda de la publicació de llibres en català, La Galera traduïa i comercialitzava alguns dels seus títols al castellà. Fins i tot gràcies a l’assistència a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, alguns títols es van traduir a molts altres idiomes i van entrar a formar part de la literatura d’altres països.
Resum:
En Carles i l’Anna, són dos germans bessons que reben un regal pel dia del seu aniversari: un gat i un gos. Un cadell de gos i un de gat hauran de viure a la mateixa casa. Durant tot el dia, es fan la vida impossible. Però tenen una cosa en comú que tots dos són cadells i tenen por de la foscor i només junts podran superar aquesta por.
Tot i la situació política del moment, en plena dictadura, l’Andreu Dòria es va marcar com a objectiu fundacional la renovació de la panoràmica de l’edició infantil i juvenil. Amb aquesta premissa, es va centrar en la promoció d’una literatura moderna i de qualitat, que al mateix temps havia de donar servei a l’escola catalana.
Al llarg de la dècada dels seixanta, La Galera va donar a conèixer un bon nombre d'autors, com Sebastià Sorribas, Josep Vallverdú, Joaquim Carbó, Emili Teixidor o Gabriel Janer Manila, i acompanyava els seus llibres amb il•lustracions de Pilarín Bayés, Fina Rifà, Maria Rius o Carme Solé; autors i il•lustradors considerats, avui, autèntics clàssics de la literatura infantil i juvenil.
A banda de la publicació de llibres en català, La Galera traduïa i comercialitzava alguns dels seus títols al castellà. Fins i tot gràcies a l’assistència a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, alguns títols es van traduir a molts altres idiomes i van entrar a formar part de la literatura d’altres països.
Resum:
En Carles i l’Anna, són dos germans bessons que reben un regal pel dia del seu aniversari: un gat i un gos. Un cadell de gos i un de gat hauran de viure a la mateixa casa. Durant tot el dia, es fan la vida impossible. Però tenen una cosa en comú que tots dos són cadells i tenen por de la foscor i només junts podran superar aquesta por.
Comentari:
Una història original amb una llarga seqüència de fets humorístics entre els dos protagonistes. A més a més els simpàtics dibuixos amb gran concordança amb el text t’introdueixen més dins de la història. Ja que fan al mateix temps que els personatges tinguin una gran tendresa juntament amb la chispa de trapelles que se’ls atorga. En resum el tema en que es centra és en l’amistat, que tot i ser difents sempre hi ha alguna cosa que els uneix en aquest cas és el respecte que tenen a la foscor tots dos al trobar-se sols.
Una història original amb una llarga seqüència de fets humorístics entre els dos protagonistes. A més a més els simpàtics dibuixos amb gran concordança amb el text t’introdueixen més dins de la història. Ja que fan al mateix temps que els personatges tinguin una gran tendresa juntament amb la chispa de trapelles que se’ls atorga. En resum el tema en que es centra és en l’amistat, que tot i ser difents sempre hi ha alguna cosa que els uneix en aquest cas és el respecte que tenen a la foscor tots dos al trobar-se sols.
AMORMEU
Autora: Babette Cole
Babette Cole va néixer a l'illa de Jersey (Channels Islands, Gran Bretanya) i va estudiar en un col.legi de monges on va passar gran part del seu temps pintant quadres i escrivint històries. El 1973 es va graduar a la Facultat de Filosofia i Lletres de Canterbury. Després de la seva graduació, Babette Cole va treballar com a escriptora i il.lustradora. També va dissenyar targetes de felicitació i va crear dibuixos animats per a la BBC. El seu primer llibre il•lustrat es va publicar el 1976 i des d'aleshores ha publicat al voltant de setanta títols.
Traductor/a: Margarida Trias
Editorial: Edicions Destino
Ediciones Destino des de la seva creació el 1942 ha editat als més importants escriptors espanyols de la segona meitat del segle XX: Miguel Delibes, Fernando Arrabal, Camilo José Cela, Álvaro Cunqueiro, Jesús Fernández Santos, Juan Goytisolo, Carmen Laforet, Carmen Martín Gaite, Ana María Matute, Josep Pla, José Luis Sampedro, Rafael Sánchez Ferlosio, Ramón J. Sender i Gonzalo Torrente Ballester. El vigent projecte editorial de Destinació persegueix unir el prestigi d'un fons editorial de reconeguda qualitat amb el descobriment de nous autors. Una aposta renovada que es plasma en les diferents col.leccions o autors. Destino llibre és una de les col.leccions més utilitzades com a lectura per estudiants d'ensenyament mitjà i universitària, en la qual figuren els més importants autors del segle XX, a més d'assaigs i textos de suport.
Resum:
L’ “Amormeu”, el gos d’una parella, nota que deixa de ser el centre d’atenció després del naixement del fill de la parella. Fa tot el que pot per reclamar atenció, ja que no se sent estimat com abans. Com que no li fan cas, se’n va de casa i s’uneix a una colla de gossos de carrer, amb els quals aprèn a ser solidari i a ser feliç compartint activitats amb els altres. Quan els amos se n’adonen que ha marxat, el van a buscar, li demanen perdó i l’ “Amormeu” descobreix que en comptes de tenir gelosia del nadó, el que ha de fer és ajudar a tenir-ne cura.
Comentari:
Aquest llibre està distribuit d’una manera significativa ja que a cada apartat es troba dividit en dos imarges una on el protagonista (gos) fa una acció dolenta i al costat hi apareix la repercusió que aquest provoca (pares). Transmet la gelosia que molts nens en aquestes edats tenen als seus germans petits ja que aquests necessiten més atenció. Tot i així demostra que per molt que no sigui el centre d’atenció el sentiment que tenen els seus pares per ell no canvia ni tampoc significa que estimin més al germà/na petit que al gran.
Diccionari 2009/2010
1. Anòmia: desordre neuropsicològic caracteritzat per la dificultat per recordar els noms de les coses.
2. Aprehendre: concebre les característiques d’una cosa simplement, sense formar-ne judici.
3. Associar: unir-se a altra o altres persones en qualitat de soci o company.
4. Bastida: metàfora que il•lustra l’ajut necessari, transitori i ajustat per a la construcció del coneixement que es dóna en l’àmbit escolar, principalment en la figura de l’educador.
5. Constructivisme: un corrent que afirma que el coneixement de totes les coses és un procés mental de l'individu, que es desenvolupa de manera interna conforme l'individu obté la informació i interactua amb el seu entorn.
6. Denigrar: dir mal d’algú o d’alguna cosa.
7. Dixi, díctic: es refereix als elements lingüístics mitjançant els quals s’indica o s’assenyala: pronoms, adverbis i demostratius.
8. Egocentrisme: és una actitud psicològica en la què l'individu es considera el centre de l'univers i dóna valor a les coses en tant que li són d'utilitat pròpia; igualment, és incapaç de posar-se en el lloc de l'altre per considerar des d'allí els fenòmens. En una accepció més àmplia, és egocèntric aquell qui considera que el seu punt de vista i els seus interessos són més importants que el dels altres.
9. Escorcollar: examinar minuciosament (alguna cosa, els seus racons, amagatalls, etc.), per veure què hi ha, si hi ha allò que cerca, etc.
10. Estrident: Que no s’acorda gens amb el to general, que crida l’atenció
11. Fervor: Entusiasme o ardor amb què es fa alguna cosa
12. Hàptic: Fa referència al sentit del tacte.
13. Llinda: part de dalt, travessera, d’una porta o finestra que se sosté sobre els muntants.
14. Llindar: Part oposada a la llinda a l’entrada d’una casa.
15. Morbilitat: taxa de persones malaltes d’una població.
16. Muntant: peça gran que forma semblantment l’armadura d’una màquina.
17. Ostensible: visible, manifest.
18. Palesa: evident, ostensible.
19. Pamflet: llibre de poques planes en què es denigra algú.
20. Porfídia: obstinació posada a aconseguir alguna cosa, a fer-se donar la raó.
21. Postular: fer petició, demanar, fer un recapte.
22. Precursor: que precedeix un altre o li va al davant.
23. Protrusió: impuls anòmal cap endavant, d’un òrgan.
24. Recíproca: aplicat a dues proposicions que tenen cada una com a subjecte l’atribut de l’altra.
25. Retrospectiva: que mira, al•ludeix o es refereix a un temps, o un període de temps, passat.
26. Sensori: pertanyent o relatiu a la sensibilitat.
27. Sistèmic:
28. Sinergies: Són agrupacions associades a actituds postulars o a moviments de manera que els seus canvis mutus de posició concorren a fer l’acció.
29. Tautologia: repetició d’un mateix pensament expressat de diverses maneres.
30. Taxatives: que fixa límits que hom no pot depassar.
31. Taxonomia: classificació sistemàtica d’animals i plantes.
32. Tripijoc: embolic, confusió, situació poc clara.
2. Aprehendre: concebre les característiques d’una cosa simplement, sense formar-ne judici.
3. Associar: unir-se a altra o altres persones en qualitat de soci o company.
4. Bastida: metàfora que il•lustra l’ajut necessari, transitori i ajustat per a la construcció del coneixement que es dóna en l’àmbit escolar, principalment en la figura de l’educador.
5. Constructivisme: un corrent que afirma que el coneixement de totes les coses és un procés mental de l'individu, que es desenvolupa de manera interna conforme l'individu obté la informació i interactua amb el seu entorn.
6. Denigrar: dir mal d’algú o d’alguna cosa.
7. Dixi, díctic: es refereix als elements lingüístics mitjançant els quals s’indica o s’assenyala: pronoms, adverbis i demostratius.
8. Egocentrisme: és una actitud psicològica en la què l'individu es considera el centre de l'univers i dóna valor a les coses en tant que li són d'utilitat pròpia; igualment, és incapaç de posar-se en el lloc de l'altre per considerar des d'allí els fenòmens. En una accepció més àmplia, és egocèntric aquell qui considera que el seu punt de vista i els seus interessos són més importants que el dels altres.
9. Escorcollar: examinar minuciosament (alguna cosa, els seus racons, amagatalls, etc.), per veure què hi ha, si hi ha allò que cerca, etc.
10. Estrident: Que no s’acorda gens amb el to general, que crida l’atenció
11. Fervor: Entusiasme o ardor amb què es fa alguna cosa
12. Hàptic: Fa referència al sentit del tacte.
13. Llinda: part de dalt, travessera, d’una porta o finestra que se sosté sobre els muntants.
14. Llindar: Part oposada a la llinda a l’entrada d’una casa.
15. Morbilitat: taxa de persones malaltes d’una població.
16. Muntant: peça gran que forma semblantment l’armadura d’una màquina.
17. Ostensible: visible, manifest.
18. Palesa: evident, ostensible.
19. Pamflet: llibre de poques planes en què es denigra algú.
20. Porfídia: obstinació posada a aconseguir alguna cosa, a fer-se donar la raó.
21. Postular: fer petició, demanar, fer un recapte.
22. Precursor: que precedeix un altre o li va al davant.
23. Protrusió: impuls anòmal cap endavant, d’un òrgan.
24. Recíproca: aplicat a dues proposicions que tenen cada una com a subjecte l’atribut de l’altra.
25. Retrospectiva: que mira, al•ludeix o es refereix a un temps, o un període de temps, passat.
26. Sensori: pertanyent o relatiu a la sensibilitat.
27. Sistèmic:
28. Sinergies: Són agrupacions associades a actituds postulars o a moviments de manera que els seus canvis mutus de posició concorren a fer l’acció.
29. Tautologia: repetició d’un mateix pensament expressat de diverses maneres.
30. Taxatives: que fixa límits que hom no pot depassar.
31. Taxonomia: classificació sistemàtica d’animals i plantes.
32. Tripijoc: embolic, confusió, situació poc clara.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)